Chien-Shiung Wu

Chien-Shiung Wu

(1958)
Nom original	(zh-hant) 吳健雄 (zh-hans) 吴健雄
Biografia
Naixement	31 maig 1912 Taicang (RP Xina)
Mort	16 febrer 1997 (84 anys) Nova York
Causa de mort	accident vascular cerebral
Formació	Universitat de Califòrnia a Berkeley - física (–1940) National Central University (Nanjing) (en) Universitat de Zhejiang Smith College Universitat de Nanquín
Director de tesi	Ernest Lawrence
Activitat
Camp de treball	Física, fisicalisme, física experimental, física nuclear, física de partícules, radioactivitat, urani i anèmia
Ocupació	física nuclear, física, professora d'universitat, científica
Ocupador	Universitat de Princeton Smith College Universitat de Colúmbia Universitat de Zhejiang
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1958–) Acadèmia Sínica Reial Societat d'Edimburg Comitè de 100 Associació americana per l'avanç de la ciència American Physical Society Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Xinesa de les Ciències Acadèmia Mundial de les Ciències
Professors	Ernest Lawrence
Participà en
1939	Projecte Manhattan
Obra
Obres destacables (1958) Non-Conservation of Parity (en)
Família
Cònjuge	Luke Chia-Liu Yuan (1942–1997)
Fills	Vincent Yuan, Jada Yuan, neta
Premis (1998)  Saló de la Fama Nacional de Dones (1996)  Saló de la Fama de Women in Technology (1986)  doctor honoris causa per la Universitat de Nanquín (1978)  Premi Wolf en Física (1975)  Tom W. Bonner Prize in Nuclear Physics (en) (1975)  Medalla Nacional de Ciència (1963)  Premi Comstock de Física (1962)  Medalla John Price Wetherill  doctora honoris causa per la Universitat de Princeton  membre de l'American Physical Society  doctor honoris causa per la Universitat Xinesa de Hong Kong

Chien-Shiung Wu (xinès tradicional: 吳健雄, xinès simplificat: 吴健雄, pinyin: Wú Jiànxióng; Liu Ho, Xangai, Xina, 31 de maig de 1912-Nova York, Estats Units d'Amèrica, 16 de febrer de 1997) fou una física nord-americana d'origen xinès, que va fer contribucions significatives en l'àmbit de la física nuclear.

Wu va treballar en el projecte Manhattan: va ajudar a desenvolupar el procés per separar el metall d'urani en els isòtops urani 235 i urani 238 per difusió gasosa. És més coneguda per dur a terme l'experiment de Wu, que contradiu la llei hipotètica de conservació de la paritat. Aquest descobriment va fer que els seus col·legues Tsung-Dao Lee i Chen Ning Yang guanyessin el 1957 el Premi Nobel Física, i Wu també va guanyar el Premi Wolf en Física el 1978. La seva experiència en física experimental va evocar comparacions amb Marie Curie, per això també se la coneix com Madame Curie de la Xina i Primera Dama de la Física ^[1]